Definició
No deixar estar tranquil, provocar un sentiment d’impaciència, d’irritació, d’inquietud, de preocupació.
Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre’ls.
Aquestes mosques m’arriben a amoïnar: no em deixen tranquil·la.
El director amoïna en Quim amb exigències constants.
Amoïnar-se (per algú o per alguna cosa) és preocupar-se amb inquietud o patiment.
S’amoïna per qualsevol cosa.
No cal que t’hi amoïnis: ja ho enllestiré jo.
Etimologia
Del castellà amohinar, avui antiquat en aquesta llengua, derivat de mohíno, ‘desgraciat, enutjat’, d’origen incert, potser de l’àrab mûhim, muwáhhim, ‘malsà, enutjós’.
Usos
—Què tal, Garriga?… Quin sastre us vesteix? Us cau molt bé el tall d’aquesta americana!
Montserrat Julió, Memòries d’un futur bàrbar (Lleida: Pagès, 2006 [1975])
—Em penso que és de confecció… No ho recordo ben bé…
—Oh, no us amoïneu!… De moment, no penso fer-me roba.
El veia venir! Aquesta manera poca-solta d’encetar una conversa em féu estar alerta. Quan divagava, tots els seus deixebles sabíem que en duia alguna de cap.El filòsof Francesc Pujols està tan segur de posseir la veritat, que no s’amoïna pas gens pel triomf de les seves idees; n’està tan segur que aquest no pot deixar de produir-se, que no li ve de dos-cents anys. Aquesta és la sana doctrina i la posició raonable. Si jo estigués convençut que he escrit una obra comparable a la de Cervantes o de Goethe, m’amoïnaria ben poc l’opinió dels meus contemporanis i la sort de l’obra en els certàmens literaris, als quals no acudiria pas, naturalment.
Just Cabot, Indignacions i provocacions (Barcelona: Edicions 62, 1992), pàg. 159
Tema de la setmana
Fa uns dies vèiem que una de les accepcions de carregós era ‘que carrega, molesta, amoïna’; avui toca veure què vol dir amoïnar. Aquesta setmana veiem mots que apareixen en les definicions dels mots enviats aquests darrers dies.