Definició
Amb una intenció encoberta, dissimulada.
M’ho haig de prendre al peu de la lletra o ho has dit amb segones?
També: amb segones intencions
Etimologia de segon
Del llatí secundus, ‘el que ha de seguir, el següent’, participi antic de sequi, ‘seguir’. La preposició segons i els mots seguici, executar, obsequi i secta comparteixen aquest mateix origen etimològic.
Usos
—Em refereixo a tocs petits, petites bromes… —va aclarir el noi—. En Jordi sabia que tenia un poder sobre ella i li agradava jugar-hi. Ella, és clar, també jugava i el provocava amb miradetes o frases amb segones. Un dia em va dir que no podia més, que es moria de ganes d’estar amb ell i que l’hi diria obertament.
Víctor Alexandre, Una història immoral (Barcelona: Proa, 2010), pàg. 89—M’entusiasmen els escriptors que fan el gran salt mortal, sense xarxa, i el tornen a fer encara que hagin caigut a la pista, i potser es mataran a la caiguda, però el que ens han deixat…, caram, això és més gros que la vida!
Terenci Moix, El sexe dels àngels (Barcelona: Planeta, 1992)
—I tu, suposo, no ets d’aquests… —Desgraciadament, hom s’adona d’una impertinència quan ja està dita. Vaig intentar arreglar-ho—: Perdona. No ho deia amb segones. Volia dir…
Ella m’assenyalà amb la forquilla.
—Vigila les teves paraules, quan t’esbatussis amb els lletraferits de Barcelona.
Tema de la setmana
Expressions amb ordinals