Definició
Interrogatori fet sota pressió, fÃsica o psÃquica, per extreure confessions o declaracions. S’usa en expressions com ara «fer un tercer grau», «sotmetre a un tercer grau» i similars. El registre és col·loquial i sovint irònic.
Em va interceptar sortint de la feina i em va fer un tercer grau per saber quina relació tenia amb l’afer.
Etimologia
grau — Antigament (i vigent encara en algunes comarques) ‘esglaó’, també ‘rang, divisió escalonada’, del llatà gradus, mateix significat, derivat de gradi, ‘caminar’.
Usos
La mare està encantada de sentir-nos. D’ençà que es van separar ella i el pare i es va buscar un altre lloc per viure, la veiem menys. Li dic que s’espavili a buscar informació sobre les drogues, si és que en té poca, perquè pensem sotmetre-la a un tercer grau aixà que la vegem. La mare em diu que està disposada a convertir-se en una experta en drogues. I jo m’ho crec!
Gemma Lienas, El diari groc de la Carlota (Barcelona: Empúries, 2010), pà g. 16—Quan vingui la policia —em va dir el Tobies, amablement—, qui li diem que ha estat fent preguntes?
Andreu MartÃn i Jaume Ribera, Amb els morts no s’hi juga (Barcelona: Columna, 2003)
   —No fotis, Tobies. Jo no he dit res de vosaltres a la pasma. Tu no has de dir-los res de mi, tampoc.
   —Ja saps com és la policia. Si et foten un tercer grau, et fan confessar que ets l’Ossama Bin Laden.
   Vaig entendre a què es referia. I tenia pressa i no podia perllongar aquella discussió. Vaig treure un bitllet de cinquanta euros i el vaig deixar sobre el taulell.
Tema de la setmana
Expressions amb ordinals