Definició
Interrogatori fet sota pressió, fÃsica o psÃquica, per extreure confessions o declaracions. S’usa en expressions com ara «fer un tercer grau», «sotmetre a un tercer grau» i similars. El registre és col·loquial i sovint irònic.
Em va interceptar sortint de la feina i em va fer un tercer grau per saber quina relació tenia amb l’afer.
Etimologia de grau
Antigament (i vigent encara en algunes comarques) ‘esglaó’, també ‘rang, divisió escalonada’, del llatà gradus, mateix significat, derivat de gradi, ‘caminar’.
Usos
La mare està encantada de sentir-nos. D’ençà que es van separar ella i el pare i es va buscar un altre lloc per viure, la veiem menys. Li dic que s’espavili a buscar informació sobre les drogues, si és que en té poca, perquè pensem sotmetre-la a un tercer grau aixà que la vegem. La mare em diu que està disposada a convertir-se en una experta en drogues. I jo m’ho crec!
Gemma Lienas, El diari groc de la Carlota (Barcelona: Empúries, 2010), pà g. 16—Quan vingui la policia —em va dir el Tobies, amablement—, qui li diem que ha estat fent preguntes?
Andreu MartÃn i Jaume Ribera, Amb els morts no s’hi juga (Barcelona: Columna, 2003)
   —No fotis, Tobies. Jo no he dit res de vosaltres a la pasma. Tu no has de dir-los res de mi, tampoc.
   —Ja saps com és la policia. Si et foten un tercer grau, et fan confessar que ets l’Ossama Bin Laden.
   Vaig entendre a què es referia. I tenia pressa i no podia perllongar aquella discussió. Vaig treure un bitllet de cinquanta euros i el vaig deixar sobre el taulell.
Tema de la setmana
Expressions amb ordinals