Definició
Arbre monoic de la família de les fagàcies (Quercus ilex), de capçada espessa, de fulles d’un color verd fosc, que produeix glans com a fruit. Cal esmentar l’alzina de fulla llarga (Q. ilex subespècie ilex) i l’alzina de fulla curta (o carrasca) (Q. ilex subespècie rotundifolia).
De la fusta d’alzina, molt dura, se’n fan eines i mànecs diversos. Durant molts anys també se n’ha fet carbó (carbó d’alzina).
Etimologia
Del llatí tardà ilicīna, femení de l’adjectiu ilicīnus, substitut del clàssic iliceus, que designaven com a adjectius la fusta i el fruit de l’arbre, fins que el mot suplantà ilex, nom clàssic de l’arbre.
Usos
L’home ronda per la terra, l’alzina hi arrela; l’home és bellugadís, l’alzina, immòbil. […] El temps de l’alzina es mesura amb una lentitud extrema. Res a veure amb els dies de l’home, accelerats i breus. A poc a poc, les arrels s’endinsen a la terra; encara més lentament, el tronc esdevé gruixut i robust, amb una escorça escamosa, resseca, impermeable; les branques s’enlairen i s’expandeixen; les petites fulles vibràtils van canviant, però és una mutació imperceptible, com la renovació de les cèl·lules de la nostra epidermis; de fulles, l’alzina en té sempre.
Miquel Pairolí, La vida a la menuda. Dietaris (1990-2010) (Girona: Curbet, 2016), pàg. 205-207
Tema de la setmana
Arbres