Finalment guanyo l’estreta carretera del cementiri per la qual arribo, a la dreta, a l’aiguavés de la serra de Collserola. Des del coll veig, als meus peus, la ciutat de Barcelona que s’estén fins al mar.

Joan Portell Rifà, «Passejant per Collserola en bicicleta», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 17

El comandament del Regiment d’Aragó número 2 tenia com a quarter general el local de l’escola, al costat d’un Ajuntament que a hores d’ara ja no ajuntava res. Robres era un petit poble que mai no havia arribat al nombre de mil habitants, plantat a l’aiguavés d’una serra esquerpa, i la guerra, sobtadament, l’havia situat darrere mateix de la primera línia de combat.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 1 (Barcelona: Pòrtic, 1990)