Definició
Ploguda forta que pot produir torrentades, rierades i inundacions.
Quan faltava un quart per començar el partit, va caure un aiguat que va inundar el camp.
«El camp semà ntic d’aquest mot cobreix, doncs, no solament la precipitació abundant i violenta (xà fec), sinó encara l’avinguda sobtada i sovint imponent dels corrents d’aigua que se’n deriva (crescuda). El mot, que no és conegut o no és dominant a tota l’à rea lingüÃstica catalana, és suplert per d’altres com: aiguada, a Mallorca; rubinada, a la Segarra i l’Urgell; barrancada i riuada, al PaÃs Valencià ; diluvi, a Menorca» (Gran enciclopèdia catalana, entrada aiguat).
Etimologia
D’aigua, del llatà aqua, mateix significat, amb el sufix -at, del llatà -atus, que aquà significa ‘acció intensa de’.
Usos
Vaig tornar a casa corrents, per ser al molà des del minut u del seu funcionament. No em vaig fixar que el sol havia desertat, vençut per un núvol espès com el quitrà que cobria tot el cel. La tronada, previsible, no es va fer esperar, i la va seguir un aiguat estrepitós. Padrins, pares i germans ens vam quedar encaixonats als sofà s de la saleta, amb les persianes abaixades i tot desconnectat. Quasi a les fosques. Del molÃ, ni parlar-ne. Hi havia pluja per estona.
Miracle Sala, «El molû, dins La força de les paraules (Valls: Cossetà nia, 2017), pà g. 22Avui, demanar a la gent que esdevingui emprenedora aixÃ, a l’engròs —sense crèdit, sense ajudes, passant per un viacrucis burocrà tic de nivell ugandès—, i pretendre que se’n surti amb garanties és com voler solucionar el problema de l’habitatge incitant el personal a construir-se casa seva. És com dir-los: ei, no esperis que et toqui l’HPO [habitatge de protecció oficial] o que puguis pagar-te un pis del Fotocasa: compra’t un solar, demana permisos i totxos amunt! La casa potser no s’ensorrarà , però no t’aguantarà gaires aiguats.
Marta Rojals, «Fes-te emprenedor, dropo!», dins No ens calia estudiar tant (Carcaixent: Sembra, 2015), pà g. 43
Tema de la setmana
Mots passats per aigua
A Palafrugell i a força llocs de l’Empordà molta gent encara diu “aiga”. Nomenem també “aiga de la vila” a l’aigua de l’aixeta que antigament venia d’uns antics dipòsits de la població.
AixÃ, doncs, diem “aigat” com a malformació d’aiguat.
Per estes contrades diem ruixat