Definició
En un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present, fa poc.
Adés plovia: per això no hem sortit.
Han vingut adés, i com que no hi eres no t’han pogut saludar.
Eugeni S. Reig escrivia, a Les nostres paraules (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2008): «Actualment hi ha tendència a substituir el mot adés, usadíssim fins fa quatre dies per tothom, per expressions equivalents com ara fa una estona, fa un instant o fa un moment, la qual cosa significa un empobriment lamentable de la llengua».
adés adés loc adv A cada moment. Es girava adés adés per vigilar que no l’atrapessin.
Vegeu també suara
Etimologia
D’origen incert, potser del llatí vulgar addesso, derivat de (iam tempus) adesse, ‘ja arriba l’hora’, o d’addipsum, contracció d’ad id ipsum (tempus), ‘en aquest mateix temps’, d’on vindria l’italià adesso ‘ara’.
Usos
De tant en tant els xicons eixíem a la via al pas del tren, adéu adéu; i era com si els rostres quiets a l’altra part dels vidres de les finestretes no tinguessen un nom dintre seu, ni una vida de persona que camina per sobre la terra, ni un cor per a estimar, ni una veu alegre per a regalar-la als nens del vent que els saludaven. I això ens feia una miqueta de pena i per un moment restàvem en silenci, com si un núvol hagués tapat el sol un instant. I tot seguit recobràvem la joia d’adés.
Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976), pàg. 44També em sap greu com s’ennegreix la roba
Carmelina Sánchez-Cutillas, Conjugació en primera persona (1969)
que un afany de banderes havia estés
sobre totes les llars i els caps dels homes.
Hom diu que adés les teules eren roges
i brostava l’herba entre els canalons.
Ves i creu t’ho! Es diuen tantes coses
en la sotmesa parla de cascun dia!
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas