Definició
1 Encalçar, empaitar.
De petit, acuitava ses cosines fins a fer-les cridar.
2 Empènyer (algú) a fer promptament una cosa.
Sa mare l’acuitava a casar-se.
Acuiteu-lo a acabar la feina abans que comencin les vacances.
Acuitar-se també és ‘apressar-se’: Acuita’t, que tanquen a les vuit.
Etimologia
De cuitar.
Usos
La veritat és que els escriptors solen parlar de llibres amb una familiaritat reveladora. Són guies poc fiables, però observadors atents, i, quan examinen un autor que els interessa, fan servir una mena de simpatia col·legial que els permet una percepció més profunda o apropiada dels problemes que degueren acuitar-lo i als quals la seua obra respon. És per això que, als escriptors, el que els seus col·legues han escrit sobre literatura sol atraure’ls vivament.
Enric Sòria, L’espill de Janus. Notes sobre literatura catalana (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 15Els trets dels policies no en va ferir cap dels quatre. Vam arribar alhora a la sortida. Ens acuitàvem l’un a l’altre («fes via!», «no badis!», «deixa’m passar!», «alerta que la caixa no et caigui!»). Quan vam ser al carrer, correguérem cap al cotxe que ens esperava amb el motor engegat. Cap dels policies no va sortir fora del Don Cicuta per encalçar-nos. En aquella hora, el trànsit pel carrer era escàs.
Miquel Adrover, L’home del dit tallat (Palma: Documenta Balear, 2016), pàg. 75
Tema de la setmana
«No hi ha dubte que estem instal·lats en una pressa que ens acuita a tots», va escriure Néstor Luján a «Viure de pressa» (nascut el 1922, el dia 22 farà 22 anys que va morir). Aquests dies veurem algunes paraules i expressions relacionades amb la pressa i la rapidesa; si ens acuita o no això ja és cosa de cadascú.