acròstic m

Definició

Paraula o frase inserida en una composició literària —habitualment un poema— que es pot llegir en vertical o en diagonal reunint les lletres que ocupen uns llocs determinats.

Com per exemple el cognom Miró en aquest text que Josep Maria Junoy va fer per a l’exposició de Joan Miró a les Galeries Dalmau de Barcelona el 1918.

Etimologia

Del grec akrostikhís, compost dels termes ákros, ‘extrem’, i stíkhos, ‘línia, vers’.

Usos

  • Tolosani reprodueix la definició més restringida que en fa Ciceró: «L’acròstic és una combinació que consisteix a llegir una a una, de manera que facin sentit, les primeres lletres de cada vers d’un poema». Tot i que en la majoria dels casos el missatge ocult es forma amb les inicials de cada vers, la situació de les lletres clau és variable. Quan ocupen una posició central —com en l’exemple mironià— l’acròstic rep el nom de mesòstic, i quan són les darreres de cada vers s’anomena teleòstic.

    Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 178-179

Tema de la setmana

En companyia de Màrius Serra i el seu Verbàlia 2.0 

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

centóhomofonia