Definició
Acabament, acte d’acabar.
També hi ha acaball —Tenir un mal acaball. Els acaballs de la vida— o, encara, en un sentit més restringit, acaballes.
Etimologia
D’acabar, del llatí vulgar accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del llatí vulgar capu per caput.
Usos
Mai no va permetre que na Mina li explicàs el vertader acabatall del conte, perquè temia endur-se una decepció o, simplement, perquè encara no havia renunciat a creure que una sola història té tots els finals per inventar.
Maria de la Pau Janer, Orient, occident: dues històries d’amor (Barcelona: Columna, 1998)Som a l’acabatall
d’una migrada vida:
son, gana, fred, no compten ja,
sols una cara amb ulls
esbatanats contempla
«el que en diem morir».Petit farcell
Joan Vinyoli, «El que en diem morir», dins Vent d’aram (Barcelona: Proa, 1976)
d’acumulades infelicitats
suportades al llarg
del que en diem la vida,
no et mous, no fas cap gest de rebel·lia:
mors durament i simple.
Tema de la setmana
Paraules i expressions amb ‘acabar’