acabatall m

Definició

Acabament, acte d’acabar.

També hi ha acaballTenir un mal acaball. Els acaballs de la vida— o, encara, en un sentit més restringit, acaballes.

Etimologia

D’acabar, del llatí vulgar accapare, creació pròpia del romànic primitiu peculiar de les terres hispàniques i gàl·liques, derivat del llatí vulgar capu per caput.

Usos

  • Mai no va permetre que na Mina li explicàs el vertader acabatall del conte, perquè temia endur-se una decepció o, simplement, perquè encara no havia renunciat a creure que una sola història té tots els finals per inventar.

    Maria de la Pau Janer, Orient, occident: dues històries d’amor (Barcelona: Columna, 1998)
  • Som a l’acabatall
    d’una migrada vida:
    son, gana, fred, no compten ja,
    sols una cara amb ulls
    esbatanats contempla
    «el que en diem morir».

    Petit farcell
    d’acumulades infelicitats
    suportades al llarg
    del que en diem la vida,
    no et mous, no fas cap gest de rebel·lia:
    mors durament i simple.

    Joan Vinyoli, «El que en diem morir», dins Vent d’aram (Barcelona: Proa, 1976)

Tema de la setmana

Paraules i expressions amb ‘acabar’

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

per a acabar-ho d’adobaren acabant