Definició
1 Venir de grat, despertar un desig o apetit, produir una temptació.
Li abelleix tot el que veu.
2 Tornar-se benevolent envers alguna cosa, endolcir-se.
S’abellí fàcilment a fer-ho.
Usos
Si vas en solitària nau per mars
Quima Jaume, «Daurat ponent», dins El temps passa a Cadaqués (Barcelona: Columna, 1986)
ignots, seguint corrents, buscant un port
sempre llunyà, pel fat de les ventades,
no deixis el timó i sentiràs
com t’abelleix la tarda,
en la quietud daurada del ponent.
Tema de la setmana
En record de Quima Jaume (1934-1993)