Definició
A entrada de fosc, en començar a fer-se de nit.
També: a boqueta nit
Origen de l’expressió
«Aquesta locució, tal com avui la coneixem, és una deformació de la més antiga i ja no usada a boca de nit que amb l’ús continuat es va transformar en a poca nit, segurament perquè a boca de va perdre el seu significat de ‘a l’entrada de’ i la gent va pensar que el que s’havia de dir era a poca nit perquè encara no era molt de nit. Se sol usar en diminutiu: a poqueta nit.» —Eugeni S. Reig, Valencià en perill d’extinció, 2a ed. (2005)
Usos
El cambrer andalús, a poqueta nit, quan ja havia acabat la seua jornada, passà pel costat de nosaltres i, mentre donava instruccions al company que el substituïa, li digué:
Juli Martínez Amorós, «Ser o no ser (valencians): vet ací la qüestió» (Pàgina 26, 11 de desembre del 2007)
—¡Manolo, encárgate tú de los valencianos, que son buena gente!
I allí quedàrem nosaltres, els valencians, discutint sobre què érem o deixàvem de ser. Poc més o menys, com fem sempre.Sofokratosofon és el principi i la fi de tot. I és també mig, medi i mitjà. A boqueta nit de la nit dels temps, Sofokratosofon entrà en lleugera col·lisió amb un estel fugaç i dues petites espurnes es desprengueren d’Ell i van caure a la Terra.
Josep Vicent Marqués, «Bona família», dins Amors impossibles (València: Tres i Quatre, 1985)
Tema de la setmana
Horabaixes