estel fugaç

Definició

Meteor; fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit.

Etimologia

[Etimologia d’estel — Probablement d’un llatí vulgar stelum per haver-se tingut stela com un plural neutre, per analogia amb signa, sidera, astra, plurals neutres, respectivament, de signum ‘estel’, sidus ‘constel·lació’ i astrum ‘astre’.

Usos

  • Per a Aristòtil, el firmament era un lloc tranquil, on cada cosa ocupava el seu lloc, i si bé per sota de la cúpula celeste hi podia haver uns certs esdeveniments estranys, com ara el pas d’estels fugaços, era impensable que l’ordenat tapís estelat patís cap alteració.

    Xavier Duran, Les històries que les paraules amaguen (Barcelona: Mina, 2007)
  •    —Estàs nerviós.
       —Sí. Vull plegar.
       —Ara no pots.
       —La gent m’odia. La teva dona m’odia. Per què no li dius que…
       —No —el va tallar—. És més segur així. Més segur per a tothom. —Per la negror que hi havia més enllà de la finestra:
       —No ho veus, que ara no pots plegar?
       Van callar. Mirant cap a la fosca, esperant. Una estrella fugaç va escriure un desig impossible al cel.
       —La meva dona també em detesta. Això és insuportable. I farà que la meva filla em menyspreï.

    Jaume Cabré, Les veus del Pamano (Barcelona: Proa, 2005)

Tema de la setmana

Astronomia

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

plenilunisolstici