Referent als estels hi ha diferents supersticions i creences. Diuen que, quan els estels es belluguen molt, és senyal de mal averany (Tresor dels Avis, 1928, 114). Quan un estel corre, l’endemà el vent ve de la part on ha caigut l’estel (ibid.). Quan es veu caure un estel errant, si una dona es toca els cabells, aquests li creixeran molt; per això hi ha dones que s’estiren els cabells en veure passar un d’aquells estels (Mall.). També diuen que si, en caure un estel, es passen la mà per la cara, aquesta esdevindrà més bonica, i que desapareixeran totes les arrugues. En canvi, hi ha estels errants que tenen la virtut de fer sortir berrugues en el lloc que l’interessat senyala en el moment de veure caure l’estel. Per això els infants es dirigeixen a l’estel més lluent que es veu en el cel i li diuen: «Estela, estela, pica-me aquí», i es senyalan un lloc de la mà, on indefectiblement sortirà una berruga, segons creença rossellonesa (cf. Rev. Cat., i, 260). Si es compten nou estels seguits durant nou nits seguides, i cada una els mateixos, és creença que a la novena nit es somniarà la persona amb la qual el somniador s’ha de casar (BDC, xviii, 137).

Diccionari català-valencià-balear, entrada estel

Torneu a estel fugaç