Passat un quart d’hora, van arribar a la masia de Laortó, ben airejada al capdamunt d’un serrat que dominava la vall. Els masovers, un matrimoni d’una cinquantena d’anys i sense fills, van rebre els viatgers a mans besades, amb compliments i invitacions per l’estil dels de la masoveria de baix. I els viatgers van declinar la invitació amb agraïments i excuses semblants, i van continuar amunt.

Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs (Barcelona: Proa, 2013)

Van ploure flors i una invitació per un sopar al bar. En Toni anava a favor de la Rita i deia que tot plegat no li agradava gens, que la Rita tenia raó, que per què s’havia de lligar amb el noi del bar si el que ella volia era veure món, i que si el noi del bar tenia ganes de casar-se, el país era ple de noies que el voldrien a mans besades.

Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)