Pocs dies després del vot francès un ministre turc va declarar que pensava que d’entre tots els països del món almenys França entenia Turquia i que els diputats francesos s’avenien amb la necessitat d’un Estat centralista i uniformador. Aquest home se sentia traït perquè el seu model d’Estat és una còpia a l’encop fidel i fanatitzada de la República francesa. I no va entendre que, de tant en tant, els francesos poguessin privilegiar la democràcia en lloc de la República. Quan passa, s’ha de celebrar.

Joan-Lluís Lluís, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 36

Encara que el seu futur [el de Jack Lang] no arribi fins al 2007, serà recordat com el millor ministre de Cultura i com un dels millors ministres d’Educació dels últims cinquanta anys. Mai els periodistes no li pregunten com s’ho fa per semblar a l’encop tan sincer i tan esnob. Segurament no ho explicarà mai però ja deu haver provat a davant d’un mirall com li queda el posat presidencial.

Joan-Lluís Lluís, «Un home formidable i meravellós» (El Punt, 24 de novembre del 2004)