Definició
En direcció contrària a la inclinació natural del pèl.
L’afaita a contrapèl amb una navalla.
Al meu gat li agrada que l’acariciïn a contrapèl.
També: a repèl
Segons la nova Ortografia catalana ratificada per l’IEC la tardor del 2016, els mots que conserven l’accent diacrític, com ara pèl, déu o sòl, el perden en els compostos i derivats (pel-roig, adeu, entresol), ja que en aquest cas no hi ha confusió possible. Per tant, ara hem d’escriure a contrapel (o a repel) sense accent. Els passatges que reproduïm, en haver estat publicats abans del 2016, mantenen la grafia anterior.
Etimologia de contrapèl
Mot format amb el prefix contra, del llatí contra, que denota oposició, i pèl, del llatí pilus, mateix significat.
Usos
I me va passar una cosa molt estranya. Me semblava que no eren meues les mans que acaronaven lo ruc. No senyor! Recordo molt bé este moment. Era com si obrís los ulls per primera vegada encabat de passar una febrada dolenta. I continuava passant la mà a contrapèl per damunt del llom de l’ase. L’animal se deixava fer i se va assossegar.
Andreu Carranza, Anjub. Confessions d’un bandoler (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 80Cada cap de setmana, jo mateix m’encarregava de raspallar-lo i pentinar-lo. Li feia els massatges per desembullar-li el pèl. Li passava el raspall des del cap a la cua, amorosament. Així, Tag, així. De l’esquena al ventre, a contrapèl i allisant-lo. I cada tres setmanes, el Tag sabia que tocava bany. Com jo, Tag. T’has de banyar com ho faig jo. Li tapava les orelles amb cotó fluix per protegir-lo de l’aigua. I després l’eixugava amb les seves tovalloles. I li passava l’assecador com si li fes la permanent.
Andreu Sotorra, El Club dels Caps Rapats (Barcelona: Columna, 2009), pàg. 16
Tema de la setmana
El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta a mots@rodamots.cat guanya un exemplar del Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines, gentilesa d’Ara Llibres. En sortejarem un altre més entre la resta d’encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.