Definició
Expressió de contrarietat davant un fet insòlit o xocant.
Dius que no podràs venir al meu casament? Ara sí que em voldria morir!
En valencià també es diu, amb el mateix sentit, ara sí que m’has pogut!, potser com a eufemisme de ara sí que m’has fotut!
—M’havien dit que no t’havien suspés cap assignatura. / —És veritat, no me n’han suspés cap perquè no m’he presentat a cap. / —Ara sí que m’has pogut!
Usos
La mar salada, ja endevino què ha succeït: la Basilissa no et va dir ni piu, se li’n va anar del pensament! La mare que la va adorar! Aquesta dona meva és d’allò que no n’hi ha, mira que oblidar el meu encàrrec! Ara sí que em voldria morir! Ves a saber què deus haver pensat en veure’m enfilat als teus arbres, collint les teves olives. «Vet aquí un lladregot que em rampinya la collita!», hauràs barrinat.
Jesús Moncada, «Paraules des d’un oliver», dins El Cafè de la Granota (1985)L’oncle s’havia embalat, i ja era en la fase del tiroteig fort. La tia el va atallar:
Pere Calders, «Sense anar tan lluny», dins De teves a meves: 32 contes que acaben més o menys bé (Barcelona: Laia, 1984)
—Allò de la bala al front del noi de Reus no ho tornis a explicar, que m’esborrona.
—Ara sí que m’has mort! —va exclamar l’oncle, desfet—. Si no explico això no s’entendrà per què va estar a punt de gangrenar-se’m un peu!
—Val més no entendre-ho. No m’agraden aquestes converses en plena digestió. Mira, si vols, repeteix l’episodi de quan se’t va disparar la pistola a Olot. Si més no, riurem novament la gràcia.
Tema de la setmana
Ara sí que l’acabem, aquesta setmana de dites amb ‘ara’