En la major part de la meua infantesa, doncs, vaig jugar en un hort de quasi trenta metres de llarg, costat per costat dels altres horts de les cases veïnes. Hi teníem una carrasca o alzina de fulla curta, moltes classes de flors bones per al clima castellut —roses, violetes boscanes, cascalls, per exemple— i altres plantes com malveres, malvins, varetes de sant Josep…

Enric Valor, Converses amb un senyor escriptor, amb Rosa Serrano (València: Tàndem, 1995), pàg. 23

Fora mar ja l’esperava un bergantí, aturat a l’altura de Badalona. En veure’l, la nau desconeguda va hissar les veles i es va aproximar molt de pressa. En poc menys de deu minuts, totes dues embarcacions eren costat per costat. Per la borda del vaixell hi van aparèixer tot de mariners armats amb fusells, que van apuntar els pescadors. En silenci, els van obligar a destapar una lona grossa que hi havia enmig de la coberta. A sota hi van trobar dos nois arraulits, que en ser descoberts van provar de llençar-se a l’aigua.

Xavier Theros, La fada negra (Barcelona: Destino, 2017)