Definició
Petit flotador de suro, proveït d’una metxa curta, que es deixa surar en un recipient d’oli i serveix per a tindre encesa una dèbil llumeneta, generalment per un motiu religiós o sentimental.
«És costum encendre aquestes llumetes el dia de Tots Sants i deixar-les enceses durant tota la nit i tot l’endemà, que és el dia de les ànimes. Segons diu la tradició, les ànimes, eixe dia, baixen del cel a visitar els seus familiars que els encenen les llumetes perquè s’hi vegen. Prepara les minetes que demà és Tots Sants» (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, 2015).
Etimologia
Metàtesi de nimeta, afèresi d’animeta, diminutiu d’ànima, del llatí anĭma, ‘aire, alè, buf’; aquest cultisme suplantà l’antic i hereditari arma (usual encara en tota l’edat mitjana) a causa de l’equívoc amb arma de guerra.
Usos
Les minetes, o animetes, eren la flama de la llàntia d’oli que ma mare encenia el dia de Tots Sants i el de les Ànimes, i que posava en un racó fosc de la casa a manera de presència real del més enllà. A mi em feien una impressió de misteri.
Joan F. Mira, «Un pensament» (Quadern d’El País [València], 30 d’octubre del 2008)La nit del dia de Tots Sants les animetes dels morts s’escampaven pertot arreu, i el mateix te les trobaves ajocades al costat del Baluard, com en la platja o caminant pels tossals. I aleshores tothom es tancava a casa, i el més vell de la família passava els quinze misteris i els altres contestaven. I tota la nit llumejant les minetes; al toc de l’Ave Maria se n’encenia a cada casa un bon grapat, i aquell rogle de flametes casolanes acaronava l’enyorança que sentíem pels morts i la feia més suau.
Carmelina Sánchez-Cutillas, Matèria de Bretanya (València: Tres i Quatre, 1976)
Tema de la setmana
Ahir va ser el dia dels difunts o de les ànimes; aquests dies veurem algunes paraules i locucions relacionades amb la mort.