Definició
Persona que treballa en la construcció d’edificis, excloent-ne les instal·lacions o les col·locacions especialitzades.
En rossellonès es diu peirer; en valencià també es diu obrer de vila o obrer de cases.
Etimologia
De pala, del llatí pala, ‘aixada, pala’.
Usos
I encara més
Joan Salvat-Papasseit, «L’ofici que més m’agrada», dins Óssa menor (1925)
si us deia l’ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
—si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
—els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt.En un moment difícil de precisar d’una postguerra grisosa, estòlida i embrutida, un home —Joan Brossa— es troba en la necessitat de fer cua davant no sabem quina finestreta hòrrida per obtenir el carnet d’identitat, i, naturalment, hi ha un funcionari que li demana quina professió té. Brossa contesta la veritat: «Poeta». El funcionari li etziba: «¿Cómo dice? ¿Paleta?» Brossa contesta que sí, que és paleta, i queda enregistrat amb aquest ofici antic i noble, que, com tothom sap, agradava tant a Joan Salvat-Papasseit.
Pere Gimferrer, Dietari (1979-1980) (Barcelona: Edicions 62, 1994), pàg. 39
Tema de la setmana
Oficis de la construcció. Enguany fa 100 anys que es va publicar Óssa menor, el llibre de Joan Salvat-Papasseit que conté «L’ofici que més m’agrada».