Uns denunciants deien que, en lloc de fer un diccionari simplement filològic, el que publicava Alcover era un diccionari enciclopèdic amb un excés de gravats innecessaris, com per exemple els dibuixos de les aixades i d’altres instruments agrícoles. Els polítics es deixaven impressionar per aquesta acusació, ignorants com eren de les directrius de la lingüística moderna, que concedeix un valor especial als atuells de l’agricultura i dels altres oficis tradicionals, per l’íntima relació que tenen amb la vida i la història del llenguatge.

Francesc de B. Moll, Els meus primers trenta anys (1903-1934) (Palma: Moll, 1970), pàg. 191

Quatre tarongers, convidats indígenes incòmodes i aliens en un racó de la festa dels forasters, s’havien fets alts i espessos. Tot i que feia més de deu anys que no hi havia entrat aixada ni tisora d’esporgar, encara quedaven rastres, tornats salvatges, d’allò que havia estat més pròpiament jardí: parterres, caminets de grava, arquets de ferro rovellat, esquelets de rosers i enfiladisses, violetes… Tot cobert de fullaraca i barrejat amb un herbei de dos pams.

Joan F. Mira, Els cucs de seda (València: Tres i Quatre, 1975), pàg. 123