Definició
En una muntanya o una serralada, línia divisòria de dos vessants.
Etimologia
Del llatí carīna, ‘quilla d’una embarcació’, en l’accepció originària d’aquest mot, probablement a través d’un llatí vulgar carena; «en els sentits de ‘aresta o línia culminant entre els dos vessants d’una teulada, d’una serra o entre solc i solc’ sembla ser pròpiament el resultat d’una comparació de la gent de mar entre l’aresta carenera de llurs cases i la quilla de l’embarcació capgirada quan “mostra carena” a la platja o la mestrança per tal que l’adobin o calafatin» (J. Coromines).
Usos
Gairebé tant com el de fer un cim, però, hi ha el goig de passar un coll, sobretot, és clar, un coll digne d’aquest nom. Vull dir un coll d’una carena principal, d’una carena que separa dues comarques diferents, donant, ara, a la paraula comarca un significat ampli i general. Dit amb uns altres mots: una carena que separi dues conques de recepció, dues regions o contrades de característiques geogràfiques i paisatgístiques divergents. La carena no és sinó una barrera natural i, com tota barrera, desvetlla el desig de traspassar-la, de superar-la, de veure què hi ha a l’altra banda.
Albert Jané, Els camins irresolts (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986), pàg. 46Cal carregar la guitarra a l’esquena
Joan Manuel Serrat, «Me’n vaig a peu» (Cançó de matinada, 1967)
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d’esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me’n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.
Tema de la setmana
Mots per a designar accidents geogràfics. El d’avui és un suggeriment d’Albert Serra Monner, de Terrassa.