Què vols que t’expliqui si no has passat mai gana? Gana-gana de debò, un dia i un altre dia, un mes sencer, anys sencers passant una gana de ca l’ample i atipant-te solsament de col i patata. I moniatos els dies que n’hi havia. No en tens ni punyetera ideia de lo que és ballar els goigs de Sant Prim. Si n’haguessis menjat tantes com jo, de cols, també les hauries avorrit. Col avui, col demà, col demà passat. Col l’endemà de l’endemà i l’altre i l’altre i l’altre. Amb tronxos i tot a vegades. Amb aquella pudor que espanta a Nostro Senyor.

Ramon Solsona, L’home de la maleta (Barcelona: Proa, 2011)

Paulina Buxareu era nada en una trista caseta del carrer de Ripoll. El seu pare, don Carles Buxareu, modest corredor, havia passat els goigs de Sant Prim; però a la fi es pogué veure una mica les orelles, i d’aleshores ençà la seva vida fou una mena de bassa d’oli.

Josep M. de Sagarra, Paulina Buxareu (1919)