esclata-sang m

Definició

Nom donat a diversos bolets comestibles de la família de les russulàcies, tots ells pertanyents al gènere Lactarius. Els més coneguts són el Lactarius sanguifluus (rovelló) i el Lactarius deliciosus (pinetell). Es fan a les pinedes.

Els esclata-sangs són molt bons de menjar, fregits, guisats o bé rostits a la brasa o a la planxa.

Esclata-sang es diu sobretot al sud del País Valencià, a Mallorca i a Menorca; en altres bandes la denominació més comuna és rovelló. Vegeu en aquest mapa com en diuen a les diverses comarques.

Usos

  • Jo que soc també grec i voldria trescar 
    com un faune les illes fulgents de l’Egeu 
    cant els llocs seculars que vaig veure d’al·lot 
    i dic Cala’n Porter Macaret Alcaufar 
    Trebalúger Son Bou S’Arenal d’en Castell 
    Cant i escric amb amor el nom de boscos purs 
    on jugàvem feliços a guerra els amics 
    i on anava amb ma mare a cercar esclata-sangs 
    S’Alzinar d’en Salord S’Artigueta Llucatx 
    La Cucanya Ses Rambes Biniatzau Alcotx 

    Ponç Pons, «Argonauta», dins El salobre (Barcelona: Proa, 1997)
  • Per què no ens vam separar?
       No entrava dins el meu esquema mental, no concebia aquella possibilitat. L’empresa era del teu avi. Jo havia crescut a l’ombra d’aquella família, com els esclata-sangs necessiten els pins. Podria haver-ho deixat tot, gosar tirar endavant?
       No vaig gosar fer-ho.

    Maria Escalas, Estimada Mirta (Barcelona: Amsterdam, 2021)

Tema de la setmana

Mots i expressions amb ‘sang’

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de sang i fetge