Definició
1 So degut a una ressonà ncia.
Dins la cova sentÃem el ressò de les nostres veus.
2Â El fet de ser una cosa molt coneguda, esmentada, divulgada.
La inauguració de la biblioteca ha tingut un ressò extraordinari.
Etimologia
De ressonar, ‘produir una ressonà ncia’, ‘omplir-se de sons’, del llatà resonare, mateix significat, de sonare ‘sonar’. Més mots de la mateixa famÃlia són consonant, dissonant, ultrasò, supersònic, sonet i insonor.
Usos
El que més sobta d’una casa buida és el ressò, sobretot si se’t trenca una peça de marbre. Les passes sonen dures i fredes. En una casa habitada, les portes i els mobles absorbeixen les vibracions, són capaços d’entomar una part de la vida i del traüt que comporta. AquÃ, res. Cada passa en una casa buida sona com un interrogant que et demana tots els què, els on i els com. Els perquès ja no els pregunta, no els sabria contestar.
Francesc Serés, La pell de la frontera (Barcelona: Quaderns Crema, 2014), pà g. 268Pensem-la clara aquesta quietud
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l’espai concret d’ara mateix, l’espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.Vam girar full temps ha, i alguns s’entesten
Miquel Martà i Pol, «Ara mateix», dins L’à mbit de tots els à mbits (1980)
a llegir encara la mateixa plana.