Definició
Impregnat d’aigua.
Havia plogut molt i la terra encara era molla. Tenir la roba, els peus, molls.
Etimologia
Del llatí mŏllis, ‘tou, flexible, suau’. Moll també té aquest sentit originari, ‘que cedeix fàcilment a la pressió, bla, tou’.
Usos
Li palpa la panxa.
Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla (Barcelona: Anagrama, 2019)
Ve de cara, diu. Els vedells venen de cames.
La Blanca no crida, deixa de respirar, aferrada a la paret, i gemega de dintre, de molt endintre, molta estona, dolorosament, amb la cara tota molla i els cabells tots enganxats i les mans totes blanques d’arrapar-se a la pedra.
La senyora la toca i la mira i li diu, estàs molt oberta i aviat veurem el caparró. La Blanca es posa de quatre grapes i respira. La dona ens diu, porteu més robes i més aigua.Aquell dissabte de tardor els carrers de la ciutat eren molls de la pluja que havia persistit durant tota la nit i bona part del matí. Les fulles marrons, caigudes a doll de les fortes ventades, s’enganxaven a terra formant un llit espès i humit i també sobre el metall dels cotxes aparcats com si fossin cromos de paper.
Tània Juste, Amor a l’art (Barcelona: Columna, 2021)
Tema de la setmana
Mots en remull (o a remulla)
Hi ha els “molls” de cuina, que són unes pinces.
El “moll” i la “molla”, uns peixos molt apreciats.
El “moll” de l’ós, el “moll” de l’embarcador, i a Palafrugell pleguem per moll quan s’ha de cessar una activitat a causa d’un imprevist…
I encara m’he deixat la “molla” del pa, que a Palafrugell en diem molleda…