Eren ja en ple trajecte, fora vila. No havia de fer res més que esperar. Esperar que algú se li acostés abans d’arribar a Montcada i li digués: «Aquest fum no és bo per als pulmons, oi, mestre?». I ell havia de contestar: «Per això no fumo, senyor». Bajanades. Bestieses. I a partir d’aquell moment, tornar a esperar instruccions.

Jaume Cabré, La teranyina (Barcelona: Proa, 1984), pàg. 22

El pitjor que es pot ser és incoherent. I després de veure tot un monarca de tot un estat occidental considerat modern i civilitzat dirigint-se a un tros de pedra esculpida com si parlés amb el president del govern o amb la família, ja em direu amb quina legitimitat podem, a partir d’ara, entrar a casa d’un d’aquests senyors que porta la dona encaputxada perquè es veu que Déu així ho va deixar per escrit, i dir-li, ep mestre, que això és una societat laica on la llei i els drets humans estan per sobre de la religió.

Carles Ribera, «Parlar a una estàtua» (Avui, 3 d’agost del 2010)