I si totes les dones en general, per ésser piadoses i dignes d’amor, tenen molts privilegis, quant més hem de creure que és exalçada i privilegiada aquesta excel·lent Magdalena, car en amor ha precedit totes les altres. Car, després de la santíssima Mare de Déu, a la qual cap criatura no s’ha de comparar, Magdalena sentí més amor de Déu que cap d’altra, i per això ha dit d’ella Salomó: «Multae filiae congregaverunt divitias; tu supergressa es universas», volent dir, parlant en sentit espiritual amb Magdalena: «Oh, gloriosa Magdalena! Encara que les altres dones hagin aplegat grans riqueses de virtuoses obres, vós sobre totes heu atresorat aquella preciosa moneda d’or molt fi que és l’amor i la caritat, la qual heu esmerçat molt bé posant-la tota en el Fill de Déu, a qui serveixen els àngels i de la bellesa del qual s’admiren el sol i la lluna».

Isabel de Villena, Jesús i les dones [antologia de Vita Christi, 1497], versió de Marta Pessarrodona (Barcelona: Barcino, 2012)

L’octubre del 2016, l’estàtua decapitada de Franco va ser col·locada davant del Born, esdevingut Centre de Memòria, en el marc d’una exposició titulada «Franco, Victòria i República. Impunitat i espai urbà», una mostra que volia denunciar «la permissivitat amb els símbols de la dictadura» a partir de les peripècies de tres estàtues —la República, la Victòria i l’eqüestre de Franco— i de la trajectòria dels seus autors, Josep Viladomat i Frederic Marès, que van treballar per a la República, van contribuir a exalçar la dictadura i van ser reconeguts per la democràcia. La ubicació de l’estàtua de Franco a l’esplanada del Born va ser, però, immediatament contestada i l’escultura, vandalitzada, va ser aterrada al cap de quatre dies, fins que va ser prudentment traslladada a un magatzem del MUHBA [Museu d’Història de Barcelona] a la Zona Franca, on dorm el son dels justos.

Josep M. Muñoz, «La incerta memòria de la ciutat rebel» (L’Avenç, núm. 503, desembre 2023)