A Portugal quan algú va collat econòmicament diu que està “entroikado”. La paraula ha entrat de ple en el llenguatge col·loquial dels portuguesos. “Obligat a viure sota les condicions imposades per la troica”, deia la definició formal d’aquest neologisme que els cibernautes portuguesos van triar com la paraula que millor definia l’any 2012. Un cop apagat el foc inicial de la crisi de l’euro, la troica s’ha convertit en el boc expiatori de tots els errors polítics i econòmics comesos per una Unió Europea empesa per la urgència i els interessos de cadascú. Han estat quatre anys d’homes de negre, de programes d’austeritat, de cessions de poder a Brussel·les, de recessions profundes i de desconfiança en la política.

L’Eurocambra ha demanat aquesta setmana la desaparició d’aquest triumvirat anònim, que formen la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, per la seva falta de transparència i de legitimitat. És com si tots els errors econòmics i polítics d’aquests anys es concentressin en aquesta paraula importada del llenguatge de la revolució soviètica, que ha designat, no només un trio de poder, sinó una manera molt concreta de fer política. “Si els governs haguessin volgut inventar la màquina de destruir la idea d’Europa, difícilment haurien trobat res millor que la troica ”, escrivia aquesta setmana el corresponsal comunitari del diari Libération. La UE ha trigat gairebé quatre anys a voler adonar-se del component emocional i del cost social dels rescats.

El 35% dels grecs viuen en risc de pobresa o exclusió social i un terç de les llars de Grècia reconeixen que cada mes tenen factures impagades, impostos, crèdits o fons de pensions que no poden cobrir per falta de diners. L’atur ha crescut un 160% en els últims quatre anys en aquest país, però en les més de 1.800 pàgines de recomanacions de la Comissió Europea per al govern d’Atenes, durant tot aquest temps, l’ocupació hi ha tingut una presència molt discreta. Un centre d’anàlisi de Brussel·les s’ha dedicat a estudiar el llenguatge de la troica. En els més de 4.000 fulls escrits en aquests anys de rescats per a Grècia, Irlanda, Portugal o Xipre, les paraules predominants han estat reformes, fiscalitat, retallades o privatització. Durant aquest temps -i tenint en compte que una quarta part de la població europea (125 milions de persones) està en risc de pobresa o exclusió social- la paraula pobresa ha estat la gran absent dels informes comunitaris. En les més de mil pàgines de la troica per a Portugal, els mots pobresa o desigualtat no hi apareixen ni un sol cop.

Es pot matar la troica, eliminar l’instrument. Però això només esborrarà el símbol d’unes polítiques i d’una manera de fer política que encara no ha canviat.

Ara, 16 de març del 2014