Emili Deu

La Tirona, la carn de la qual és molt apreciada i quals ous són de tamany més gran que els de gallina, no ha arribat a aconseguir-ne la cria, com en altres països la predilecció dels nostres agricultors, malgrat l’aventatge que representa la cria de tirones sobre la de gallines, tant en carn com en ous.

Pocs cuidados requereix la tirona, per si mateix ella es busca la teca si és a l’hivern entre els femers i hortes i si és a l’estiu entre les restes de cereals que queden després de recollit el gra. Gairebé podem dir que la tirona viu de per si i per al seu amo, proporcionant-li en poc temps bona carn i molts i bons ous.

La posta d’una tirona regular arriba a més de 120 ous avans de posar-se lloca, aquests ous, de fàcil venda en el mercat, es presten tant bé com els de gallina per a l’incubació artificial, amb l’aventatge de que tampoc requereixen tants cuidados com els productors de pollastres.

La llibertat en les gallines és contraproduent, mentres que en la tirona és convenient despres que les tironetes hagin adquirit un cert desenrotllo contribuint a despullar les hortes d’un sens fi de paràsits perjudicials a l’agricultura.

Però, ont hi ha el major benefici és en la seva carn; es desenrotllen tant ràpidament, que al mes i mig —comptant-hi el temps dedicat a l’incubació— podem conseguir tirones amb un pes de 1’500 quilos, quan, per a conseguir un pollastre de 1 quilo cal un espai de temps de més de dos mesos. Aquesta diferència en el pes ha de traduir-se forçosament en diferència en el preu i per tant en diferència d’utilitats.

Ous de tirona es vénen en quasi tots els mercats al mateix preu que’ls de gallina, però, com que demés, la posta comença quan escasseigen els ous, fa que d’ells s’aconsegueixin preus remuneradors.

Voldriam extendre’ns en consideracions, mes, ens limitarem a recomanar als nostres agricultors i aficionats la conveniència de tenir també cria de tirones en forma de gran explotació, per a la que no calen grans despeses ni grans cuidados car la tirona es cuida ja bé per si mateixa.

El foment de la cria de l’ànec contribuiria a fer més freqüent el consum de dita carn que si bé ara sembla limitat, creiem prendria prompte esplendor, més encara si les famílies humils substituissin la gallina per la tirona, contribuint així al abaratiment de la carn de gallina, que en certs llocs te un preu major que la seva vàlua natural.

Veuriam també més gran avenç culinari en els o en les encarregades de preparar les tirones perque ben guisades, pot competir amb qualsevulga au, per bona que sigui.

Cal anar cercant nous horitzons que permetin desenrotllar-se un sens fi d’indústries avui desconegudes o abandonades per manca d’iniciativa més que per manca de condicions en nostres agricultors, que són tant aptes com els de qualsevulga païs, més encara si es proposen aconseguir bons resultats i comptant també amb terreny adequat i amb totes les condicions exigides per a una bona criança de tirones i anecs.

Publicat originàriament a la revista mensual il·lustrada Andorra Agrícola, núm. 1 (Ordino, 1933)