Magí Camps

Avui, els supermercats esportius ofereixen els últims avenços en roba impermeable, transpirable, que abriga i que és sorprenentment lleugera. Amb les vambes i les botes la sofisticació arriba a nivells estratosfèrics. Als prestatges del costat, tota mena d’estris per fer-se el menjar, conservar-lo i transportar-lo, tendes per acampar i dormir còmodament en sacs tèrmics damunt un aïllant, ben abrigats. Brúixoles, mapes, llanternes, GPS, ginys que mesuren la distància caminada, els desnivells, l’altitud, la pressió sanguínia, la temperatura corporal, l’exterior…

Fa quaranta anys, a Barcelona hi havia poques botigues de material de muntanya. Al carrer Pau Claris —que llavors es deia Via Laietana— hi havia La Tenda, el paradís dels excursionistes, que ens hi acostàvem com qui visita una catedral. Les motxilles, carmanyoles i fogonets semblaven immillorables, però el pas dels anys fa caure molts mites.

Fa uns dies, a la secció de Cultura informàvem de la publicació d’un llibre amb el relat de les primeres excursions de Joan Coromines, Itineraris (Ara Llibres), des dels anys vint fins a l’esclat de la Guerra Civil i més enllà. Si a un jove muntanyenc d’avui una visita a La Tenda dels anys setanta li podria semblar un viatge a la prehistòria, la lectura de les excursions del jove lingüista el transportarà d’un salt a la protohistòria. Caminaven i grimpaven amb corbata i piolet, però com que no duien lots, quan es feia fosc s’il·luminaven a batzegades cremant papers de diari.

A la llista del que Coromines se’n duia a les excursions, sorprèn l’escudellòmetre. Al llibre, deduïm que deu ser una mena de cassola i carmanyola alhora, per fer-hi sopes. El mot no apareix en el diccionari de l’IEC ni a l’Alcover-Moll, però sí que hi és al de l’Enciclopèdia i, evidentment, a l’etimològic del mateix Coromines. En fixa el naixement cap a l’any 1915, amb aquesta etimologia: «De escudella i -metre, nascut com una creació humorística de caire cultista en ambients excursionistes i que ha restat ja com a terme seriós». La definició diu així: «Espècie de fogonet que porten els excursionistes en llurs excursions per escalfar-se sopes, cafè, etc.; després acabà per usar-se com a nom seriós [C. 1930] emprat per muntanyencs i soldats». L’Enciclopèdia en dóna alguna pista més: «Estri d’alumini, usat pels excursionistes, consistent en dos o més recipients que encaixen entre ells i que porta incorporat un fogonet d’esperit de vi per a coure o escalfar menjar». Tot plegat, una broma culta que, avui, gràcies a l’edició d’aquests Itineraris, esdevé una feliç troballa.

La Vanguardia, 17/11/2014  ·  Més sobre l’escudellòmetre