Definició
Disbarat, despropòsit; acció exagerada, irreflexiva i poc raonable.
Alguns lexicògrafs, en el seu desig purificador, han comès veritables destarifos.
Etimologia
De destarifat, ‘desbaratat, eixelebrat’, de tarifar en el sentit de ‘calcular’, de tarifa, de l’àrab ta’rîfa, mateix significat, derivat d’arraf, ‘ell informà, donà a conèixer’; el català és el que transmeté el mot al castellà i segurament també al francès i l’italià.
Usos
També vam fer un sopar, que resultà molt animat. Tothom, o tot lo món, deia a cada moment: «Ací (o aquí, ja no recorde ben bé si dieu aquí o ací) falta En Jaume». Naturalment, era cosa de lamentar la teua absència. I més encara quan aquesta absència tenia una causa tan trivial com la teua voluntat de fer-te notari. Fer-te notari! Quin destarifo! (O: Quin deslligo! —Més mossarabismes. No sé el senyor Fabra per què no els posà al seu Diccionari. Hauré d’escriure una carta a «Destino» protestant-ne.)
Joan Fuster, carta a Jaume Vidal Alcover, 8 de juliol de 1954, reproduïda a L’Espill, segona època, núm. 10, primavera 2002—No baixaré, Amèlia… Si em vol matar, que puge i em mate ací…
Toni Cucarella, L’última paraula (Barcelona: Columna, 1998)
—Qui havia de voler-lo matar, a vostè, home de Déu?
—No baixaré, no… Ni pensar-ho, Amèlia… —sanglotava Maties Sorell, i mirava a tort i a dret amb els ulls esbalaïts.
—Prou de dir destarifos, don Maties! O es vist ara mateix i baixa, o em voré obligada a vestir-lo jo i a baixar-lo a rossegons!
—Em matarà, Amèlia… —va ploricar, vençut, Maties Sorell, mentre mirava amb indefensió la roba que la vella fadrina li havia dispost damunt el llit.
—Afanye’s!
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és una proposta de Mònica Badia, de Barcelona, amb arrels a l’Alt Millars.
Alfarràs, derivat també d’arraf