eixelebrat -ada adj i m i f

Definició

Que obra sense reflexió, sense mirar el que fa.

Ho ha fet d’una manera eixelebrada, sense pensar en les conseqüències.

Etimologia

Del llatí vulgar excerebratus, ‘privat de cervell’, derivat del llatí cerebrum, ‘cervell’.

Usos

  • El capità Dronne recordava: «Tots formaven una tropa heterogènia, però en el combat calia frenar-los. Donaven proves d’una intrepidesa eixelebrada i temerària. Eren combatents extraordinaris».

    Francis Sureda, «De la guerra civil espanyola a la segona guerra mundial», dins Les ruptures de l’any 1939 (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000)
  • De què servia la nostra organització de noies i dones joves? Hom podria creure, després d’això que acabo d’evocar, que érem un grapat d’eixelebrades que ens passàvem el temps visitant presidents i discutint rucades. Doncs no. Fèiem d’altres coses i no foren totalment inútils.

    Teresa Pàmies, Quan érem capitans (1974)

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a cuita-correntsrull