infantament m

Definició

Part, acció d’infantar o parir.

Les gestacions i els infantaments li havien malmès la salut.

També es pot fer servir en sentit figurat: El llarg infantament de la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Etimologia

D’infantar, d’infant, del llatí infans, -ntis, ‘incapaç d’enraonar; nen de bolquers, nen petit’, derivat de fari, ‘parlar’.

Usos

  • Tots han callat i jo no en sé.
    Ja veus que et canto i el meu cant és destre.
    Voldria esbatanada la finestra
    i que el meu cant sentissin del carrer
    i totes les gents, perquè et coneguin bé.

    El teu secret el duc amb mi
    com dins el ventre duu l’infant la mare.
    Si els altres temen, jo, que he vist ta cara,
    sé que és morir l’infantament diví
    on la vida comença i no té fi.

    Josep M. López-Picó, «Cant de la mort», dins Cants i al·legories (1917)
  • Aquell 18 de desembre de 1778 és un dia gris, fred i enlleganyat per uns núvols baixos i grisos. De cop, Maria Antonieta se sent malament; pels passadissos de Versalles corre la notícia com la pólvora. L’engranatge de l’infantament reial es posa en marxa. Per si de cas en tenia cap dubte, la reina de França està a punt de comprovar fins a quin punt la seva vida no li pertany. El seu part, un part reial, és un acte públic.

    Núria Pradas, La pintora del barret de palla (El Papiol: Efadós, 2017)

Tema de la setmana

Parts i naixements

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

parirprenys