Definició
Gairebé, faltant-hi poc.
Ves més amb compte: de poc caus, ara.
També: per poc
També pot tenir un valor temporal, equivalent a ‘fa poc’ o ‘de poc temps’: És de poc que l’han nomenada directora. Ha abraçat de poc el budisme.
Usos
—Què! Ha anat bé la cosa?
Gaziel, Tots els camins duen a Roma. Memòries (1893-1914), vol. I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pàg. 258
—Sí.
—M’han concedit el premi?
—No.
I, com que jo donava mostres de no entendre’l, l’amic Oller afegí, accentuant la seva mitja rialla, que es tornava mofeta:
—T’han donat la Flor Natural.
De poc que caic en basca.neòfit -a m. i f. 1 Persona que ha abraçat de poc una religió. 2 Persona que ha abraçat de poc una opinió, un partit, etc.
nou nova adj. Originat o ocorregut fa poc, aparegut de poc, que apareix per primera vegada.
novell -a adj. Que és de poc alguna cosa, que no en té encara experiència.
Definicions del Diccionari de la llengua catalana, 2a edició, Institut d’Estudis Catalans
Tema de la setmana
Pocucions o locucions amb ‘poc’
Esperava algun comentari sobre la possibilitat o fins i tot conveniència de construir aquesta classe de frases en negatiu.
De poc no caus / de poc caus
Em fa por que no plogui / Em fa por que plogui
Ves que no es trenqui / Ves que es trenqui
Aquesta última NOMÉS pot ser en negatiu. Com que és la més genüina (inexistent en castellà) això podria ser mostra que en català fos més corrent la locució en negatiu, i ara s’hagi anat perdent fins al punt que de vegades parlant correctament un s’ha d’explicar més del compte. Com quan faig servir “i doncs?” equivalent a “per què?” i no m’entenen…
Alguna informació sobre aquest tema?
Segons jo, en frases que exprimeixen hipòtesis, dubtes, temences, etc., la partícula ‘no’ és expletiva (és a dir que no indica cap caràcter negatiu).
Per exemple, les frases «De poc que caic en basca (sense ‘no’)» i «De poc que no caic en basca (amb un ‘no’ expletiu)» signifiquen la mateixa cosa. A més a més, jo diria que la segona (la frase amb el ‘no’ expletiu) és la frase tradicional catalana. La primera, sense el ‘no’, és abusiva.
La definició clàssica de l’adv. NO inclou això:
“1 2 adv. [LC] [FL] Resumeix una oració negativa. Has vist la Maria? No.
2 adv. [LC] [FL] Adverbi expletiu dins algunes oracions subordinades:
a) D’una oració completiva en subjuntiu depenent d’un predicat de temença no negatiu. Tinc por que no el renyi. TEMÍEM QUE AIXÒ NO LI FES MAL.”
“Tinc por que no el renyi” = “Tinc por que el renyarà“. “Temíem que això no li fes mal” és equivalent a “Temíem que això li faria mal“.
No reprodueixo el darrer cas (“Temíem…”) partint de cap lectura, sinó d’una lliçó oral que estic segur que es basa en la gramàtica tradicional
A part, rellegint la definició del DIEC, hi vei un “depenent” que no dubto que ha de ser “dependent.