soca adj i m i f

Definició

Es diu d’algú que és poc intel·ligent, poc emprenedor; aturat, tòtil.

El veí és una mica soca; sembla que no hi puguis tenir una conversa intel·ligent.

Etimologia

Probablement d’un cèltic tsŭkka, corresponent al germànic stokk ‘garrot’.

Usos

  • Sempre he sigut una mica soca en qüestió de matemàtiques, però em fa l’efecte que és una mica difícil que un huracà, per molt fort que sigui, s’endugui com si fos paper una illa com la de la Tortuga.

    Miquel Riera, «Una illa feliçment retrobada» (Presència, 1 d’octubre del 2004)
  • ¿Algú s’imagina, sense anar més lluny, que un madrileny es queixi de no comprendre el que diu un orador canari, andalús o bolivià i, a més, es quedi tan ample? No: el que faria l’hipotètic madrileny seria, senzillament, parar l’orella i mirar d’enganxar el discurs, cosa que de ben segur aconseguiria sense trencar-se cap os per l’esforç. I, en cas que no ho aconseguís, segurament se’n guardaria de dir-ho per no passar per soca.

    Sebastià Alzamora, «Blaveros catalans» (Avui, 14 de febrer del 2009)

Tema de la setmana

Insults però que de tan insulsos poc que ho semblen

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “soca”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pallús -ussapocapena