Tòtils i tòtiles

 
Evidentment que tòtil es pot emprar en sentit desqualificatiu; el diccionari en diu: «persona babaua, encantada, curta d’enteniment». Alguns subscriptors ens ho han assenyalat. Lluís Emili Bou Gibert, de Barcelona, fa la precisió següent: «Per cert, a casa l’insult d’avui sempre el vaig sentir en la versió femenina tòtila, fins i tot per a destinataris masculins (per exemple, ‘la tòtila d’en Rajoy’)» (ehem… l’exemple és seu, eh, que consti. Lluny de nosaltres la idea de desqualificar cap personatge real o fictici).

Hem rebut també alguns missatges d’enhorabona per haver assolit els 9.000 subscriptors (entre els quals un del nostre corresponsal a Edimburg, Stephen Telfer, i un altre de Mercè Piqueras, que ha tingut l’amabilitat de fer-nos sortir al seu blog, La lectora corrent), però la festa grossa la farem quan arribem als 5 guarismes.

I Toby Willett, anglès acasat a Sant Esteve de Llémena (la Garrotxa), rebla la felicitació: «I també felicitats pel teu timing (no se m’acut com es diu això en català) tan oportú. No sé si controles aquests temes, però els tòtils canten des del gener/febrer fins l’estiu, i precisament ahir a la nit els vaig sentir per primera vegada d’aquesta temporada, probablement animats per la pluja.» Res, noi, aquí som una mica tòtils i no controlem aquests temes, tot és fruit de l’atzar.

Mot relacionat