Definició
Es diu d’una persona desvergonyida, que actua o parla sense educació ni respecte.
Aquests pocapenes que sempre busquen raons.
Etimologia
De poc i pena, del llatí poena, i aquest, del grec poiné [ποινή], ‘multa, compensació, penyora’. Més mots de la mateixa família són penalitat, punitiu, penós, impune i penal (també en el sentit esportiu).
Usos
La terra no és una joguina, demana sacrificis! I és una llàstima, perquè aquestes olives, una de dues: o es faran malbé o qualsevol pocapena les hi afaitarà. Així que vaig dir a la dona: «Basilissa, els arbres de l’Isidre em fan patir i no puc resistir-ho més, de manera que, demà, quan vagis a la seva botiga a comprar el recapte de la setmana, li dius de part meva que jo li colliré les olives, que no li cal amoïnar-se per res; fins i tot les hi portaré a casa amb el tractor.
Jesús Moncada, «Paraules des d’un oliver», dins El Cafè de la Granota (1988)—No era un bon client?
Jaume Fuster, De mica en mica s’omple la pica (Barcelona: Edicions 62, 1971), pàg. 56
—Sí, i què?
—Doncs, fillet, l’has tractat com un drap brut.
—S’ho mereixia. És un pesat.
—Sí que n’és. Sembla més un pocapena que no pas un home de negocis…
—No te’n refiïs, dels homes de negocis, tots són uns pocapenes. Au, dona, no hi pensis més.
Tema de la setmana
Amb l’adjectiu poca podem formar uns quants mots ben eixerits: aquesta setmana en veurem uns quants (de fet, tots els que recull el DIEC).