Definició
A l’edat mitjana, persona que anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs.
Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic.
Etimologia
Forma semiculta del llatí iocularis, ‘graciós, risible’, derivat de ioculus, ‘broma’, diminutiu de iocus, ‘joc; facècia, broma’.
Usos
Els joglars són contractats en els pobles, viles i ciutats per recitar i cantar en les festes més assenyalades, com ara Nadal, Pasqua, Corpus, etc. També actuen en les cases dels senyors i en els palaus dels reis.
Montserrat Rumbau, Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV (Barcelona: Tibidabo, 1999)Convidar les poetes és cosa perillosa.
Maria Àngels Anglada, «Senyal de perill», dins Arietta (1996)
Dic les poetes, no els joglars del rei.
No treu cap colom de dintre d’un copalta,
però potser dards de flama del seu fatigat cor
o d’una nit insomne.
No us en fieu, per sota
les fràgils aparences tenim un cor salvatge
i estranys senyors servim —ja ho escriví
Ausiàs March:
l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…
Convidar les poetes és, doncs, cosa arriscada.
Tisores de mots tallen les heures de l’oblit
que encerclen una llengua, un bosc amenaçat
o els ulls espaordits dels meus infants
de Bòsnia.
Tema de la setmana
Oficis de teatre
L’orige dels contacontes?.
Gran qüestió! Que el castellà “contacontes” hagi tingut un cert èxit, vol dir que en català és legítim i necessari?
Contacontes va en el diccionari de l’AVL,però no en el DCVB.Per tant fa olor a calc.