Definició
Dormir amb gran tranquil·litat, en repòs complet.
S’havia adormit a la butaca i roncava igual que un beneit amb el diari als genolls.
‘Beneit’ aquí no té el sentit de ‘curt d’enteniment, ximple’ (com aquí) sinó el de ‘persona molt bona, innocent’ (antigament el participi de beneir, com en aigua beneita o pa beneit, que avui fem beneït), que no sent culpa de res i per això pot dormir tranquil·lament.
També: dormir com un sant o com un àngel (o angelet) o com un innocent
Etimologia de beneit
Del llatí benedĭctus, participi de benedicĕre, originàriament bene dicĕre, ‘parlar bé’, contret en benedicere ‘beneir’ en llatí cristià com a calc del grec eulogéō (‘parlar bé, lloar, beneir’), corresponent a l’hebreu barak (‘beneir, lloar’).
Usos
—Sí, que això va començar de broma i va continuar de veres. Diu que aquell lloc, l’anomenat Somme, era desastrós. Es veu que el van deixar rostit.
Francesca Aliern, Cor de llop (Valls: Cossetània, 2008)
—Els soldats morien de fred.
—I farts de rebre metralla, que no hi van faltar bombardejos.
—Més del que podien resistir. Els morts es compten per milers, però molts milers!
—Au, Prudenci, que per allí xalaries! No perdries punt.
Ho va dir un tertulià per fer gràcia als companys, encara que ningú no va riure, i menys l’enterrador, que potser havia begut un got de més i clapava com un beneit.
—Prou fotut ho vam passar, natros, a la riuada del 7. I sense tindre ni un ral. A tots ens van quedar les costelles ben calentes!Sovint, em pregunto què s’ha fet d’aquella confiança cega que tenies abans en el servei de correus, quan llençaves una carta a la bústia, dirigida —posem per cas— a la senyora Matilde Prats i te’n podies anar a dormir com un beneit perquè sabies que l’esmentada senyora, encara que visqués a la Xina, la rebria. Ah, però aleshores el nostre carter es deia Hèctor Rials! En canvi, ara, llençar una carta i començar a patir és la mateixa cosa.
Jesús Moncada, «A l’Hèctor el que és de l’Hèctor», dins Històries de la mà esquerra (1981)
Tema de la setmana
Modismes comparatius