Definició
1 Vas de vidre, de metall, etc., generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, sense peu, que serveix per a beure.
Porteu una ampolla de vi i tres gots.
2 Quantitat de líquid que cap en un got.
Va beure dos gots d’aigua un darrere l’altre.
Etimologia
Del llatí vulgar gottus, llatí clàssic guttus, ‘gerro petit, pitxer’, d’origen incert, potser etrusc, micènic o minoic.
Usos
Jo envejava aquells talents del Joan, i l’enveja em feia sentir encara més inferior que quan ell convertia els gots de vidre en copes de cristall només per la manera d’agafar-los.
Pere Rovira, L’amor boig (Barcelona: Proa, 2007), pàg. 127Damunt les taules, garrafes d’aigua i gots esquerdats, bols escantellats, plats, culleres i forquilles. Però ningú no utilitza les forquilles. Només les culleres. És que en el que ens donen no hi ha mai res de sòlid. I, en els llegums, hi ha més aigua que llegums.
Sebastià Gasch, París, 1940 (Barcelona: Quaderns Crema, 2001 [1956]), pàg. 30
Tema de la setmana
‘Got’ era la resposta a l’endevinalla que us proposàvem divendres. Al primer enllaç trobareu la resposta a totes les endevinalles de la setmana i també els guanyadors del sorteig que hem fet d’exemplars dels llibres Endevinalles per a tothom i 100 endevinalles noves per a tothom, de Pere Martí i Bertran amb il·lustracions de Núria Feijoó.
Goto en lígur i en vènet https://vec.wikipedia.org/wiki/Goto
a algun dialecte llombard i piemontès suposo que també existeix, però ara no ho sabria del cert…
En occità, hi ha “gòt”, en italià “gotto”.
Vaqueret: got menut ple de whisky.
Amb una pedra de gel!
A Elna, quan és de vidre en diem un VEIRE.
De l’occità “veire” (vidre).
A Osona “fer un got” és prendre alguna beguda en algun bar, etc.