Definició
Gos; es diu sobretot en llenguatge infantil o bé com a crit per a fer-los venir.
Un quisso famolenc feia estona que el seguia.
Té, quisso, té!
Hi ha un refrany que diu «A ca gros no cal dir-li quisso» (o, més cacofònicament, «A gos gros no cal dir-li quisso»; un ca és un gos i un gos és un ca). Què vol dir exactament, però? Els refranyistes no acaben de posar-se d’acord, segons que ens informa el paremiòleg Víctor Pàmies. El DCVB diu: «Ho diuen a un que vol donar lliçons als qui són més vius i experimentats que no ell». Un sentit semblant al que recull José Gargallo Gregori a El refranyer (2008): «Indica que no cal donar lliçons de vida pràctica a les persones d’edat». Però el mateix Gargallo a la web elrefranyer.com en dona una explicació alternativa: «Convé no despertar la possible ira de qui puga resultar-nos perjudicial». Sever Perramon, a Proverbis, dites i frases fetes (1979) ens informa que vol dir «Sigues just en les expressions» (molt apropiat; això és justament el que demanaríem als recol·lectors de refranys, que fossin justos en les definicions). I Susana Rodríguez-Vida, al Diccionari temàtic de modismes (1997), remet aquest refrany a «el valor de l’experiència». Trieu i remeneu!
Etimologia
Formació afectiva a partir de quis-quis, manera de cridar els gossos.
Usos
Sortint de casa, veig que ja m’han entaforat la dosi diària de paperassa publicitària a la bústia. M’hi acosto per retirar-la i, just quatre bústies a l’esquerra, em fixo en la placa d’uns veïns que conec només de vista. La lluentor de la placa denota que és nova. Hi figuren inscrits dos noms clarament identificables com a humans, i un tercer a sota: Bobby. Bobby és un nom inventat per preservar la intimitat del quisso, perquè es tracta d’un gos, això segur, ja que els veïns no tenen mainada i, en canvi, els trobo tot sovint pasturant un petaner.
Carles Ribera, «Gossos en persona» (Presència, 29 d’octubre del 2010)Mentre hem estat dintre la casa, el quisso dels ulls de cel, que em ve seguint des de la fonda, l’he tingut cargolat als peus, menjant àvidament les engrunes de roscón que jo li passava d’esquitllentes, perquè, si aquesta pobra gent arriben a veure que dono pastís a un gos, és ben segur que em maleeixen. I, així que emprenem el camí de tornada, ja el tinc enganxat altre cop a les meves sabates.
Gaziel, Castella endins (Barcelona: Club de Butxaca, 1983 [1959]), pàg. 52
Tema de la setmana
Bestiari alternatiu. Avui comença l’any nou lunar del gos
Però un quisso no és un gos més aviat petit? Voleu dir que a un pastor alemany podríem dir-li “quisso”?
Com es pronunciaria? Kissu o Kisso? (Disculpeu la meva forma gens acadèmica.)
I xitxo? He vist al DCVB que és pancatalà i emperò no el veig mai escrit ni dit als mitjans. A més, de menut, cridàvem als gossos dient: xet, xet! De (xi)xet. I hi ha la cançó de bressol: arrorró, xixet, s’ha trencat la cameta i ara va coixet…