Vicent Andrés Estellés
I després de tot, la Mort.
Quina sort!
Coll de figa i morro tort.
Tartanes negres que vénen
tartanes negres que van.
M’agradaven les fogueres
en la nit de Sant Joan.
Ai!
Totes les vinyes enceses,
ningú les pot apagar.
M’he deixat la clau en casa
i ara ja no puc entrar.
La Mort és una llepassa
que no para de pujar.
Ai!
M’agrada veure qui passa.
M’agrada el pa amb oli i sal.
I després de tot, la Mort.
Quina sort!
Coll de figa i morro tort.
Comentaris recents
amarar
També "amerar"? "Amerar" no sols és la forma ant...
vilatge
A la plana del Rosselló, el CHENOPODIUM album és...
aiguatge
Nosaltres diem REIXIU, però no sé si ens referim...
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...