Rodamotaires del món,

Que tots els mots enviats la setmana passada (de pet, a trompons, a contrapèl, a contracor, de debò) eren locucions –i, en particular, locucions adverbials–, això era evident. Tan evident que no admet discussió: el tema de la setmana eren locucions adverbials (cosa que quedava explicitada per l’abreviació loc adv que hi havia al darrere de cada expressió). Què és una locució adverbial? Segons el DIEC, una locució és un «grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot». Hi ha locucions de diverses menes, segons els mots que substitueixen (nominals, verbals, etc.); les adverbials són les que tenen el valor d’un adverbi, i que per tant «modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració».

Ara bé, quina d’aquestes locucions no encaixava amb les altres i per què?

Lourdes Sala, de Barcelona, va provar sort dijous mateix, abans que enviéssim el cinquè mot de la sèrie:

De les quatre locucions que heu enviat fins avui, n’hi ha tres que contenen una paraula que només té sentit si s’usa en la locució, però no solta: a trompons, a contracor, a contrapèl. En canvi de pet es forma amb la paraula ‘pet’, que sí que té sentit tota sola. És clar que potser la cosa és més senzilla i «de pet» no encaixa amb les altres perquè és l’única que duu la preposició ‘de’ i no ‘a’… veurem el mot de demà.

Efectivament, la locució de l’endemà (de debò) confirmava aquesta teoria (que subscriu també Ramon Oliver, de Vilafranca del Penedès; Clara Maragall, de Barcelona, s’hi acosta però no acaba de formular-la bé), i és que els mots trompons, contracor, contrapèl i debò només s’usen en aquestes locucions, però diguem que no són independents (no diem, per exemple, «Ai quin *contracor que vaig tenir fent l’examen»). Això passa en moltes altres locucions i frases fetes, si us hi fixeu: d’antuvi, a la babalà, en doina, de gom a gom, fer l’orni, de sotamà, a tornajornals, fer la viu-viu… Totes aquestes paraules (antuvi, gom, orni…) són molt boniques, però només tenen sentit formant part de les locucions corresponents.

Per reblar el clau en un tema tan prolífic, aquesta setmana que comença avui veurem altres locucions amb aquesta mena de mots que només s’usen com a part de la locució, començant per de gairell.

De tota manera, i com sol passar quan us proposem enigmots, la inventiva dels rodamotaires no té límits i les respostes alternatives surten com bolets. El millor de tot és que algunes també són bones! Per exemple, els qui sostenen que el tema és «locucions adverbials que contenen un derivat d’un substantiu que té relació amb el cos animal o humà»; fórmula una mica rebuscada per incloure pet al costat d’altres noms que sí que són clarament parts del cos (pèl, cor, trompa). La locució que no encaixa en aquesta teoria és de debò. (Cal dir que alguns dels qui la subscriuen ja admeten que és una explicació una mica ximple o agafada pels cabells.) Germà Coenders Gallart, de Vilobí d’Onyar (la Selva), simplifica l’explicació del tema dient que són «locucions adverbials que contenen un substantiu».

D’altres agafen la nova Gramàtica de l’IEC i diuen que totes les locucions són de manera, però curiosament la que acaben descartant no sempre és la mateixa: la majoria creuen que la que no hi encaixa és a trompons perquè és de quantitat, però uns quants diuen que l’espúria és de debò. De debò?

Una altra explicació gramatical plausible és la que ens ofereix Sara Borrell Palé, d’Albons (Baix Empordà), que es fixa en el procés de formació del segon mot de cada locució. «Pet és una paraula simple, formada només per un lexema; en canvi, trompons, contrapèl, contracor i debò no són paraules simples, sinó que en cada una hi ha intervingut un mecanisme de formació de paraules», amb sufixos (-ons), prefixos (contra-) o aglutinació (de bo > debò). Un parell de subscriptors més també subscriuen aquesta teoria.

Paula Siegfarth i Ricard Gonzàlez Tambo, de Barcelona, i Pau Marín, de Barberà del Vallès, s’estimen més fixar-se en les etimologies i conclouen que totes són d’origen llatí menys la trompa de a trompons, que és d’origen onomatopeic i per això no encaixa amb la resta. (Tot i que no ho havíem dit pas, que trompa és d’origen onomatopeic; això hauria estat fer una mica de trampa amb trompons.)

Mariona Siches, de Vilanova i la Geltrú, diu que tots els mots tenen com a mínim una O… excepte de pet. I Núria Saurina, de Barcelona, que tots acaben en consonant excepte de debò.

Maria Àngels Martínez, també de Vilanova i la Geltrú, s’ha estimat més fixar-se en els passatges que anàvem reproduint per trobar-hi aquesta curiosa relació:

Al mot de dilluns (de pet) hi posàveu dos fragments, un de Matthew Tree (MT) i un altre de Marta Rojals (MR). Al de dimarts (a trompons), Mercè Rodoreda (MR) i Gemma Pasqual. Dimecres (a contrapèl), dos Andreus: Carranza i Sotorra. Dijous (a contracor), Raimon (R) entrevistat per Miquel Riera (MR) i Josep Lozano. I divendres (de debò), un altre fragment de Mercè Rodoreda (MR) i un d’Amadeu Vidal. Cada dia, doncs, hi ha algun autor amb les inicials MR tret de dimecres, en què es repeteix el nom dels dos autors citats: Andreu Carranza i Andreu Sotorra. I si capgirem MR hi tenim RM de RodaMots. Diria que el mot que no encaixa amb els altres, per tant, és el de dimecres, a contrapèl.

Buf! Com que tenim la màniga mooolt ampla, donarem per bones totes aquestes respostes alternatives (i alguna altra que no esmentem per no fer això massa llarg), de manera que tota la gent que hi combrega entra també en el sorteig del segon exemplar que oferíem del Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines, gentilesa d’Ara Llibres. Fet el sorteig corresponent, el guanyador és Francesc Aguilar i Domenjó, de Castelló de la Plana.

Com sempre, moltes gràcies a tothom per participar-hi i fins al pròxim enigmot!

Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 27 / març / 2017

Els cinc mots del concurs
http://rodamots.cat/2017/?w=12

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-marc-2017-bases/

Cada dia un mot
http://www.rodamots.cat