Definició
Molt ràpidament, amb poc esforç per anar a un lloc.
Va anar a buscar els resultats de la selectivitat en un salt; tenia ganes de saber si havia entrat a la universitat.
També és diu en dos salts, en quatre salts i, sobretot en valencià, en un bot.
Ara vaig a la farmàcia en un bot i t’ho duc de seguideta.
Usos
—Vol que li pugi a cercar jo, la noteta? Així no haurà de muntar escales.
Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])
—No, filla, no. No la trobaries pas: la tinc molt ben desada: saps? Tu, tu, no et moguis d’aquí —respongué la vella amb un peu ja fora del cotxe—. Ja ho veuràs: en un salt torno a ser aquí baix.
—Mare, no faci compliments: miri que vostè s’ofega.
—Et dic que no et moguis, dona; no et moguis.Bé, el balanç és bo: té prou coberts, la verdura i la carn són de primera, hi ha pomes i taronges, i queda una mica d’aquella pasta fullada que, si l’escalfa, podrà servir. Anirà en un bot al forn i de segur que Madame Devien la hi escalfa en un no res.
Isabel-Clara Simó, L’amant de Picasso (Alzira: Bromera, 2015)
Tema de la setmana
Locucions i frases fetes suggerides pels subscriptors. La d’avui és una proposta de Vicent Loscos, d’Agramunt (Urgell), que ens diu: «La mare ho deia molt: ‘Vés en un salt a la pastisseria i porta una barra de mig’. També surt a la cançó del fum, fum, fum de Nadal: ‘Jo faré deu mil camades, en un salt totes plegades’».
En aquest sentit, al Baix Vinalopó s’usa habitualment la locució en una cursa.
A mi em ve al cap : En un tres i no res
No cal que digui que respecto, ni molt ni poc sinó tot el contrari, el que faci cadascú. [A veure quin dia serem demòcrates de debò i no caldrà preludiar això. Personalment, crec que encara falta molt.]
No havia escoltat mai dir: “en un salt, en dos salts, en quatre salts, en un bot”, etc. A mi em sona a un ball dels anys seixanta que es deia “La Yenka”. A casa meva i al meu barri de Barcelona (Sans, sense T, és clar), sempre n’havíem dit fer alguna cosa en una ESGARRAPADA!
http://rodamots.cat/en-un-tres-i-no-res/
http://rodamots.cat/amb-una-esgarrapada/
Una observació sobre el verb “escalfar”: Com a l’exemple extret de “L’amant de Picasso” de l’Isabel-Clara Simó, en el dia d’avui, és cada vegada més comú sentir dir: “escalfar aigua”, “escalfar un plat” etc… La meua padrina, ella, feia una petita distinció entre “escalfar” i “fer escalfar”.
Cada matí, la meua padrina feia escalfar la llet. No era ella qui l’escalfava directament. Ella, posava una casserola plena de llet sobre un fogó de la cuina i era el foc que escalfava la llet. Ella, la feia escalfar.
Joan, d’Elna: A les comarques gironines fem com vosaltres. No escalfem la llet sinó que la fem escalfar. Omplim de llet un ansat o tupí, el posem al fogó i fem escalfar la llet.
A Balears també es diu en un bot.