Definició
1 Llançar amb força (una cosa); llançar-la enlaire.
Va reballar la botella per la finestra amb totes les seues forces i va anar a parar a l’hortet d’Enriqueta.
2 Desfer-se d’alguna cosa que ens fa nosa.
3 Expulsar algú d’algun lloc, despatxar-lo.
No faces trampes en la comptabilitat, que si l’amo ho descobrix et reballarà al carrer i et quedaràs sense faena.
Aquest verb s’usa sobretot en valencià.
Etimologia
Alteració de rebel·lar, de rebel, del llatí rebellis, mateix significat, derivat de bellum, ‘guerra’.
Usos
Baixàrem de la moto.
Toni Cucarella, Els camps dels vençuts (Barcelona: Columna, 2002)
—Vigila-me-la —em vas ordenar.
Començares a caminar cap a l’encontre de Malieta. Jo em vaig quedar mirant-vos, aguantant la moto pel manillar. De sobte et vas girar i em reballares el tabac i l’encenedor.
—Jas: fuma mentrimentres —hi afegires.
Vaig plantar el cavallet de la moto, ran del tal·lús del camí, perquè no entrebancara el pas si algú hi passava.Francament, dubte que el nostre conseller de Cultura siga tan maquiavèl·lic (a fi de comptes, el maquiavel·lisme és un exercici pervers de les facultats intel·lectuals superiors), però és possible que tinga algun subordinat competent. No s’ha de descartar res. En tot cas, el discurs que el senyor conseller tingué a bé reballar als pobres editors valencians (que no li havien fet res) va resultar molt espés, salpebrat com estava pel to grotesc i energumènic que es veu que en ell és consubstancial i que recorda massa tradicions oratòries pròpies d’èpoques que el seu partit fa com si no recordara. Deu ser que aquell dia era el 20 de novembre.
Enric Sòria, «Els noms i les coses» (El País [Quadern], 25 de novembre del 2004)
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Xavier Guitart, d’Algemesí (Ribera Alta).
Al Ripollès també hem sentit sempre, amb el mateix sentit, “rebitllar”.
“Estava tan cansat que, quan va arribar a casa es va reballar de qualsevol manera al llit.”
A Perpinyà diem REBITLLAR en compte de REBALLAR.
El diccionari català-valencià-balear (DCVB) ho arreplega:
REBITLLAR v. tr.
Llançar violentament (Ross., Conflent, Empordà); cast. arrojar. Va rebitllar l’escudella entre cap y coll del ca, Caseponce Contes Vallesp. 27. De traidora te surt | la belitre tramontana | i te rebitlla contra una platana, Berga MT 125.
Jo havia llegit que tant reballar com refilar, amb el mateix significat, provenen del joc de ballar la trompa o baldufa, que es re-ballaven o re-filaven.