Eugeni S. Reig

Jordi Valor i Serra va nàixer a Alcoi el 12 d’octubre de 1908, en la casa del carrer de Sant Francesc que actualment té el número 54. Els seus pares, que tenien una botiga de queviures en la citada casa, eren també alcoians. I també ho eren els seus avis i els seus besavis, camperols en masos alcoians. Jordi Valor va fer estudis de magisteri en l’Escola Normal d’Alacant. Començà a escriure als setze anys, en publicacions alcoianes. Entre 1926 i 1931 va col·laborar en l’Almanaque hispano-americano i es va relacionar amb escriptors i poetes americans. Quan encara era molt jove va llegir les Poesies valencianes de Teodor Llorente que li obriren els ulls al conreu literari en la pròpia llengua. Poc després va començar a escriure en valencià en els periòdics d’Alcoi i de València. «Era impuls del cor i al cor no se li mana», escrivia l’autor. L’any 1929 va visitar l’Exposició de Barcelona i va entrar en contacte amb la literatura catalana, especialment la de la Renaixença. Autors com ara Verdaguer, Maragall o Guimerà li varen descobrir el món de la nostra literatura. Des d’aquell moment va ser un lector empedreït d’obres en la nostra llengua, especialment de novel·les i narracions curtes, però també de poesia i tot tipus de literatura. També va ser un gran lector d’obres en llengua castellana, sobretot dels autors del segle XIX com ara Benito Pérez Galdós, Juan Valera, José María de Pereda, Emilia Pardo Bazán, Armando Palacio Valdés, etc., i també en francés, llengua aquesta que llegia amb fluïdesa.

L’any 1930, acabat el servei militar a Alcoi, i després d’haver aprovat les oposicions, ingressà en el cos de mestres nacionals i ocupà la plaça de Calbera, un petit poble del Pirineu Aragonés, en la comarca de l’Alta Ribagorça, a on va fer de mestre d’escola durant quatre anys. Aquell meravellós paisatge muntanyenc dels Pirineus, el fet de descobrir que a Calbera es parlava un català quasi idèntic al seu valencià d’Alcoi, la seua forta vocació docent i l’entusiasme i la il·lusió de la seua joventut –només tenia 22 anys d’edat– foren els elements que determinaren que l’estada en aquell poblet restara marcada a foc en la seua ànima durant tota la vida. Escriu Jordi Valor: «el sentiment ruralista de la llar s’afermà en mi i aquelles muntanyes i cims em recordaven diàriament les meues serres nadiues de Mariola, Aitana i Carrascal. Si el destí m’arriba a portar a terres planes crec que m’haguera ofegat de tedi». Jordi Valor va ser sempre un enamorat de la naturalesa i de l’excursionisme. Als Pirineus no es deixà cap racó per visitar. Sobre els mateixos castells pirinencs llegia les heroiques aventures de Tallaferro i Gentil, els herois de l’epopeia verdagueriana del Canigó. I en aquelles terres va escriure la primera novel·la alcoiana, L’encant de Mariola. L’estiu de 1977, quan Jordi Valor ja tenia prop de seixanta-nou anys, vaig tindre la satisfacció de portar-lo a Calbera, després de més de quaranta-tres anys d’absència. Es va trobar el seu estimat poblet quasi deshabitat i una mica ruïnós, però encara va tindre la gran satisfacció de trobar algunes persones que el recordaven, entre les quals algun antic alumne. De les terres pirinenques va passar a exercir la docència en la població de Calp (la Marina Alta) i després el destinaren a Castalla (l’Alcoià).

La guerra que va flagel·lar cruelment les terres d’Espanya entre 1936 i 1939 el sorprengué a Castalla. Va ser mobilitzat i destinat a Chinchilla, a on va romandre fins que s’acabà la guerra. A darreries de l’any 1940 va arribar a Benissa com a Mestre Nacional depurat, segons paraules del propi Jordi Valor. En aquella meravellosa població de la Marina Alta va passar díhuit anys de la seua vida, hi varen nàixer les seues dues filles –el seu fill havia nascut abans a Alcoi–, va exercir la docència d’una manera apassionada i va deixar un record gratíssim en molts benissers que encara recorden i idolatren el seu mestre. A Benissa va ser a on va escriure les seues obres més significatives. L’any 1958 el destinaren a Alcoi, al grup escolar de la Uixola, a on jo el vaig conéixer l’any 1960. L’any 1973, als seixanta-cinc anys, es va jubilar per motius de salut. El 30 de setembre de 1984, quan li faltaven pocs dies per a complir els setanta-sis anys, va morir en el seu Alcoi natal que sempre va estimar i va enyorar tant.

Jordi Valor i Serra és autor d’una nombrosa producció literària entre la qual cal destacar Històries casolanes (1950), Narracions alacantines de muntanya i voramar (1959), Lina Morell. Un cas apassionant (1964), Miscel·lània alcoiana (1964), La nostra serra de Mariola i la seva llegenda bimil·lenària (1970), L’etern femení (1978 i 1982) i «Narcís el benidormí» i, en castellà, Ducado de Bernia (1954), Rescoldo del Islam (1960), Costumbrismo alcoyano (1973), Tres historias solariegas de las montañas de Alcoy (1975) i Dos novelas de aquella retaguardia (1980).

Publicat originàriament a Jordi Valor i Serra, el mestre que estimava les paraules:
aportació lingüística, literària i llegendària, a cura de Joan M. Perujo Melgar
(Universitat d’Alacant, 2007), pàg. 17-19. Reproduït per gentilesa de l’autor

Vegeu també Les ‘Històries casolanes’ de Jordi Valor i Serra