Laberints i multiacròstics (fragment)

 

Màrius Serra

 

Tot i que en aquest cas el laberint no ressegueixi cap lletra, resulta pertinent recollir un bell misteri poètic que J. V. Foix va revelar el Nadal de 1953 a Martí de Riquer. L’enigma foixià es troba en aquella famosa felicitació nadalenca que comença «Ho sap tothom, i és profecia». Sembla que De Riquer parlava amb el poeta de l’expressivitat dels topònims en poesia, des de Cerverí de Girona fins a Verdaguer, quan Foix va sorprendre el mestre amb una revelació insospitada: la sisena estrofa del seu poema nadalenc ocultava un petit tresor. L’estrofa en qüestió fa:

Els de la Vall i els de Colera
salten contents, a llur manera,
i els de la Selva s’han mudat;
amb flors de fenc calquen a l’era;
a cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.

Tot resseguint les indicacions de l’autor, el mestre De Riquer explicava la via d’accés a la bella troballa. Cal tenir un mapa de Catalunya al davant, o bé de l’Empordà. Primer traçarem una ratlla al meridià des de Colera —al nord— fins a Palau-saverdera —al sud—, i després una altra al paral·lel des de Pau —a occident— fins a la Selva de Mar —a orient—. Abracadabra, pota de cabra, el que sorgeix davant dels nostres ulls esbatanats és una creu perfecta amb el travesser vertical més llarg que l’horitzontal. A més, a la intersecció de les dues ratlles hi ha, efectivament, la Vall de Santa Creu. Segons explicà Foix a Riquer, els oferents que cuiten a encaminar-se a aquest Betlem empordanès, situat a la Vall de Santa Creu, procedeixen dels quatre punts cardinals de l’Empordà, que són els quatre caps de la creu, i el poeta signa la composició des de molt prop, al Port de la Selva. 

Màrius Serra, Verbàlia 2.0 (Barcelona: Empúries, 2010), pàg. 209

Mot relacionat